dilluns, 16 d’octubre de 2017

Santoral d' octubre

1Santa Teresa de l’Infant Jesús (1873-1897), verge carmelitana a Lisieux, patrona de les missions.
Sant Remigi (+530), bisbe de Reims.  
2Sants Àngels de la Guarda.
Mare de Déu de l’Acadèmia (1862), patrona de la ciutat de Lleida (1946).
Sant Sadurní, ermità, a Sòria;
Beat Berenguer de Peralta, bisbe electe de Lleida.
3Sant Francesc de Borja (Gandia 1510-Roma 1572), prevere jesuïta.
Sant Gerard o Grau, abat;
Santa Maria-Josepa Rosselló, fundadora
4Sant Francesc d’Assís (1182-1226), iniciador del franciscanisme (OFM...), defensor dels llocs sants i patró dels ecologistes.
Sant Petroni, bisbe;
Santa Àurea, verge.
5Sant Froilà, bisbe de Lleó i patró de la ciutat de Lugo;
Sant Atilà, bisbe de Zamora;
Santa Caritina, verge.
Beata Faustina Kowalska, verge polonesa, apòstol de la Divina Misericòrdia.
6Sant Bru (Colònia 1035-Squillace 1101), prevere, retirat al desert de Chartreuse, fundador dels  Cartoixans.
Sant Emili, màrtir.
Santa Fe, verge i màrtir.
Santa Maria de les Cinc Llagues, verge franciscana.
7Mare de Déu del Roser, commemoració de la victòria de Lepant (1571).
Sant Marc, papa (romà, 336).
Sant Sergi, màrtir.
Santa Julita, verge i màrtir.
8Sant Simeó el Just, profeta.
Sant Demetri, màrtir.
Santa Taïs, penitent.  
9Sant Dionís, primer bisbe de París, romà, i companys clergues, màrtirs(s. III).
Sant Joan Leonardi (Lucca 1541-Roma 1609), prevere, fundador.
Sant Abraham (s. XIX aC), patriarca, pare en la fe.
Sant Lluís Bertran, prevere dominic, de València, missioner a Amèrica.
10Mare de Déu del Remei.
Sant Tomàs de Villanueva (1486-1555), bisbe de València (agustinià), de Fuenllana.
Sant Sabí, ermità al Pirineu.
11Santa Soledat Torres Acosta (Madrid 1826-1887), verge, fundadora dels Serventes de Maria, Vetlladores dels Malalts (SM, 1851).
Sant Germà, bisbe i màrtir.
12Mare de Déu del Pilar, apareguda a Saragossa segons la tradició (s. VII), patrona d’Aragó. Sant Serafí de Monte Granario,  caputxí.
Santa Domnina, verge.
13Sant Eduard (1002-1062), rei d’Anglaterra, venerat a Westminster.
Santa Celedònia,verge.
14Sant Calixt I, papa (217-222) i màrtir.
Sant Just, bisbe.
Santa Fortunata, verge i martir.
15Santa Teresa de Jesús (Àvila 1515-Alba de Tormes 1582), verge carmelitana i doctora de l’Església, reformadora.
Sant Bru, bisbe;
Santa Tecla, abadessa.
16Santa Hedvig (Eduvigis), religiosa, cistercenca (+1243), viuda del príncep de Silèsia.
Santa Margarita-Maria Alacoque (1647-1690), verge, propagadora de la devoció al Sagrat Cor.
Sant Gal, abat, apòstol de Suïssa.
Sant Galderic o Galdric, agricultor occità,
Sant Bertran, bisbe de Cominges.
17Nostra Senyora de la Bonanova.
Sant Ignasi d’Antioquia, bisbe successor de Pere i màrtir a Roma (107).
Sant Rodolf, màrtir.
Santa Exupèria, màrtir.
18Sant Lluc, evangelista, deixeble i company de Pau, cronista dels Fets dels Apòstols, patró dels artistes plàstics.
Sant Just, nen màrtir.
Santa Trifònia, emperadriu.
19Sants Joan de Brébeuf (+1648) i Isaac Jogues (+1647), preveres jesuïtes, i sis companys més, màrtirs al Canadà.
Sant Pau de la Creu (Ovada 1694-Roma 1775), prevere, fundador dels Passionistes (CP, 1720).
Sant Pere d’Alcàntara (1499-1562), prevere franciscà, reformador.
Santa Laura, verge i màrtir. (864) a Còrdova.
20Sant Andreu de Creta, monjo.
Sant Artemi, militar màrtir.
Santa Irene, verge i màrtir .
Beat Contardo Ferrini, professor seglar.
21Santa Úrsula, verge i màrtir venerada a Colònia (s. X)
Sant Hilarió (s. III-IV), abat palestinenc
Sant Caius o Gai (Cayo), soldat màrtir
Santa Celina, mare de sant Remigi.
22Sant Marc, bisbe de Jerusalem i màrtir
Santa Maria Salomé, mare dels apòstols Jaume i Joan
Santes Nunila i Alòdia, germanes verges. i màrtirs a Osca.  
23Sant Joan de Capestrano (1386-1456), prevere franciscà, patró dels capellans castrenses. Dedicació de la catedral d’Urgell (iniciada per sant Ot el 1116).
Sants Servand i Germà, màrtirs a Cadis
Santa Oda, verge.
24Sant Antoni-Maria Claret (Sallent 1807-Fontfreda1870), bisbe de Santiago de Cuba, fundador dels Missioners del Cor de Maria, a Vic (CMF, 1849), i Religioses de Maria Immaculada, a Cuba (IRMI, 1855).
Sant Martirià, màrtir.
25Mare de Déu de la Bonanova.
Sant Bernat Calbó (+1243), bisbe de Vic, abans cistercenc a Santes Creus, nat prop de Reus. Mare de Déu del Collell (apareguda el 1483; santuari a la Garrotxa).
Sants Crisant i Daria, esposos màrtirs (284) de Roma.
Sants Crispí i Crispinià, màrtirs(s. III), patrons dels sabaters.
26Sants Llucià i Marcià, màrtirs de Nicomèdia venerats a Vic.
Sant Rústic, bisbe de Narbona.
Sant Viril, abat de Leyre (Navarra).
Sant Evarist, papa (grec, 97-105) i màrtir.
27Sant Florenci, màrtir.
Sant Gaudiós, bisbe.
28Sant Simó (el Zelador), de Canà de Galilea, i sant Judes, anomenat també Tadeu (invocat en les causes difícils), apòstols.
Sant Silvi, ermità
Santa Ciril·la, verge i màrtir.
29Sant Narcís, bisbe i màrtir (s. IV), patró de Girona (1387).
Santa Eusèbia, verge i màrtir
Beat Miquel Rua, prevere salesià.  
30Sant Marcel, centurió romà, i els seus fills Claudi, Rupert i Victorí, màrtirs.
Santa Eutròpia, màrtir.
Santa Zenòbia, màrtir.
31Sant Alfons (Alonso) Rodríguez, jesuïta castellà, mort a Palma de Mallorca.
Sant Quintí, màrtir
Sant Volfang, bisbe
Santa Lucil·la, verge i màrtir .

divendres, 3 de març de 2017

SANT MEDIR

La festa de Sant Medir és una romeria que es fa cada 3 de març, des de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles, actualment barris de Barcelona, fins a l'ermita de Sant Medir a la serra de Collserola (terme de Sant Cugat del Vallès).
És coneguda per les tones de caramels i llaminadures que es llancen al públic des de cavalls, carrosses i camions.
Al matí es fa una desfilada de colles pel barri i comença un romiatge fins a l'ermita de Sant Medir, a Collserola, on hi ha un aplec per a homenatjar el sant. En tornant, les mateixes colles encapçalen una gran cercavila pels carrers principals del barri i reparteixen els dolços entre el públic.

L'origen de la festa de Sant Medir és a Gràcia en una promesa que va fer el 1828 el forner Josep Vidal i Granés, que tenia el negoci al carrer Gran. Va dir que si es curava d'una malatia molt greu que patia aniria cada any en romiatge a l'ermita de Sant Medir. Aquell any es va començar a fer i, de mica en mica, s'hi anaren afegint familiars, amics i més grups de gent, que després s'organitzaren en colles.
En les primeres cercaviles, en tornant del romiatge, el forner llançava faves al públic com a homenatge al sant, que –segons la llegenda– en sembrava. Amb el pas dels anys, les faves s'anaren substituint per caramels, fins al punt que avui la celebració s'anomena dolça festa.
Sant Medir era un pagès que habitava en unes terres properes a Sant Cugat. Diuen que l'any 303, enmig de la persecució dels cristians sota ordres de l'emperador Dioclecià, el bisbe Sever de Barcelona fugia de la ciutat. I vet aquí que quan passava per Sant Cugat topà amb el pagès Medir que sembrava faves. El bisbe li explicà el motiu pel qual s'amagava i, decidit a morir abans de renunciar a la fe cristiana, li demanà que digués la veritat si algú preguntava per ell. Un cop se'n va haver anat, les faves començaren a créixer de manera miraculosa. Poc després, el perseguidors es trobaren el pagès Medir, que els va explicar la veritat: Sever havia passat per allà feia una estona mentre ell sembrava faves. Els homes es van pensar que se'n mofava i que protegia el bisbe i se l'emportaren.


COMPTE ENRERE 39