dimarts, 29 de setembre de 2015

SANTS ARCÀNGELS (GABRIEL, RAFAEL, MIQUEL)

En les religions jueva, cristiana i islàmica anomenem arcàngels als missatgers de Déu.

La paraula prové del grec archangelos : αρχάγγελος
arch- significa "primer, cap"
i άγγελος, angelos, "missatger"

La paraula hebrea per àngel és מלאך (malakh), que significa missatger.
Els tres arcàngels principals són Miquel, Rafael i Gabriel.

SANT MIQUEL

Sant Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mîkhā’ēl que vol dir: Qui com Déu?) és el cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels. Per als hebreus és el protector d'Israel i patró de la sinagoga, mentre que els cristians el consideren el patró i protector de l'Església universal, acompanyant de les ànimes a l'eternitat i el vencedor del Dimoni. Per aquest fet en art se'l representa com un àngel amb armadura de general romà brandant una espasa o llança davant un drac, un dimoni o altres representacions del mal. Podem trobar aquest arcàngel en nombroses representacions artístiques entre les quals destaca una estàtua de bronze dalt del castell de Sant'Angelo de Roma. El que surt al blog és una Icona russa de Simon Ushakov.

SANT GABRIEL
Sant Gabriel és el principal missatger de Déu, va anunciar a Maria que seria la mare del Messies. El dibuixen com a arcàngel, amb una branca de lliri i amb una trompeta. És patró dels enginyers de telecomunicacions, missatgers, treballadors de correus; radiodifusió, les telecomunicacions i de les persones que hi treballen; actualment està proposat com a patró d'internet. 

Anunciació per Mariotto Albertinelli, s. XV

SANT RAFAEL
El nom prové de l'hebreu רפאל: Rafa-El, que significa ‘el déu El ha sanat'. Actualment la paraula hebrea equivalent a metge és rofe, connectada con l'arrel de Rafa-El. 

Segons el Llibre de Tobies 7, 15 (Bíblia), Rafael fou enviat per Jehovà per acompanyar Tobit en un llarg viatge perillós i en ell va mediar per aconseguir-li una esposa, anomenada Sara, qui havia enviudat diverses vegades degut al fet que un dimoni estava enamorat d'ella  i matava als seus marits la nit de noces.
En un principi Rafael es presenta com «Azaries, fill del gran Ananies», però en finalitzar el viatge cura la ceguesa de Tobies i es manifesta com «l'àngel Rafael, un dels set en la presència del Senyor».
Durant el viatge, dóna instruccions a Tobies per pescar un peix, del qual trauria les vísceres que necessitaria més tard per espantar el dimoni enamorat de Sara. A causa d'aquest fet, a Rafael se'l considera protector dels nuvis.
Escultura al pont romà de Còrdova


dilluns, 28 de setembre de 2015

SUKKOT, QUÈ ÉS AIXÒ?

Sukkot (en hebreu: סֻכּוֹת) o Festa de les Cabanyelles o Festa dels Tabernacles és una de les tres grans festes de pelegrinatge del judaisme. Se celebra una setmana a partir del 15 de tixrí i enguany começa avui.

La paraula sukkot és el plural de sukkà (סֻכּה) que significa cabana o cabanya. La Torà diu als israelites que per Sukkot visquin set dies en cabanes.
La construcció de la sukkà comença després de Yom Kippur al jardí, al balcó o en qualsevol lloc decent a cel obert. La sukkà s'ha de construir seguint regles i proporcions establertes i el sostre n'és l'element més important.

La significació de la Festa de les Cabanyelles és a la vegada històrica i agrícola. La significació històrica prové del suposat èxode del poble hebreu en la seva sortida d'Egipte cap a la Terra Promesa de Canaan. Sukkot recordaria així els 40 anys durant els quals els israelites haguessin de viure en tendes en el desert.
Com a festa agrícola, Sukkot se celebrava com un dia d'acció de gràcies per les collites de tardor, i de forma més general pels dons de la natura per tot l'any.

«De generació en generació celebreu cada any aquesta festa de set dies dedicada al Senyor. Observeu perpètuament aquesta llei per totes les generacions. Celebreu la festa el mes setè: durant set dies heu de viure en cabanes. Vosaltres, els nascuts a Israel, viureu en cabanes, perquè els vostres descendents sàpiguen que vaig fer viure en cabanes els israelites quan els vaig fer sortir d'Egipte. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.»  Levític 23:41-43

CONTE SOBRE L'INDIVIDUALISME: LA DONA I LA CEBA

Hi havia una vegada una dona que sempre havia odiat als altres i un dia va morir.
El seu àngel de la guarda estava amoinat  perquè els dimonis ja l'havien llançat a un llac de foc en què esperaven totes les ànimes predestinades a l'infern. L'àngel remenava bones accions en la vida de la seva protegida fins que va recordar que un dia havia donat una ceba a un pobre.
I l'hi va dir a Déu.
Ell va respondre:
"Cerca aquesta ceba, digues-li que s'agafi a ella i, si així surt del llac, serà salvada."
L'àngel, va donar la ceba  a la dona i ella es va agafar amb totes les seves forces. I va començar a sortir a la superfície.
Tirava l'àngel amb delicadesa, no fos a trencar-se.
I la dona sortia, sortia.
Però llavors altres ànimes, que jeien al llac, es van agafar a la dona, i també sortien agafadea a ella. Però aquesta dona que no sabia estimar va pensar que la ceba no resistiria tant pes i va començar a picar de peus per alliberar-se d'aquella càrrega inoportuna.
I, en els seus esforços, la ceba es va trencar.
I la dona va ser condemnada.

Només cal una ceba per salvar el món sencer. Sempre que no la trenquem picant de peus per salvar-nos nosaltres solets.

dijous, 24 de setembre de 2015

A QUIN ESGLAÓ ARRIBARÀS AVUI?


FELICITEM A LES MERCÈS!!

Si fem història, hem de dir que la nit del 24 de setembre de 1218, la Mare de Déu va aparèixer simultàniament a tres persones:
Al rei Jaume I, a Sant Pere Nolasc, i a Sant Ramón de Penyafort. 
A tots tres els va demanar lo mateix: que creessin un orde de monjos dedicats a salvar cristians empresonats pels sarraïns. 


Segles més tard, el 1687, Barcelona va patir una plaga de llagosta, i es va posar en mans de la Mare de Déu de la Mercè. Acabada la plaga, el Consell de la Ciutat la va nomenar patrona de Barcelona. El Papa, però, no va ratificar la decisió fins dos segles més tard, el 1868.

Després que el Papa Pius IX declarés la Mare de Déu de la Mercè patrona de la ciutat, Barcelona va començar a celebrar festes al setembre. 

La Mercè va ser molt importat l’any 1902, quan sota l’impuls de Francesc Cambó, se celebrà una Festa Major que es convertí en model de les que encara avui tenen lloc a tot Catalunya.

Amb l’arribada de la democràcia, la Mercè va assolir el caràcter de festa autènticament popular, gràcies a la col·laboració d’entitats de tota la ciutat. Avui, la Mercè és un festival de festivals, que concentra en pocs dies activitats tan variades com les arts al carrer, castellers, capgrossos, gegants, bestiari, piromusical, correfoc, concerts...



dimecres, 23 de setembre de 2015

AVUI ÉS ELYOM KIPPUR

No hem de perdre de vista que Jesús era jueu i que per tant celebrava les festes jueves i entre elles una de les més importants és el Yom kippur.

El Yom Kippur se celebra cada any en el desè dia del mes de tixrí (setè mes del calendari hebreu litúrgic), és a dir; entre finals de setembre i començaments d'octubre al calendari gregorià.
Enguany la celebrem avui.

dimarts, 22 de setembre de 2015

AVUI ÉS SANT MATEU

Sant Mateu  fou un dels Apòstol de Jesús que va escriure un evangeli. el seu nom, en hebreu es מתי/מתתיהו, que significa  "Do de Déu". Mateu era fill d'Alfeu, l'anomenaven Leví i era recaptador d'impostos a Cafarnaüm on cobrava el peatge per Herodes. 
Sabem per l'evangeli de Sant Lluc que Jesus el cridà mentre treballava i li digué: "Segueix-me". Ell  elva seguir, i van celebrar un gran banquet a casa seva en honor de Jesús.
Segons Eusebi de Cesarea, va predicar durant quinze anys a Palestina i després, segons Rufí, se n'anà a Etiòpia on va morir martiritzat però el bisbe de Xipre Epifani I de Constància, diu que Mateu va morir a Hieràpolis de Síria i el que fou martiritzat a Etiòpia fou l'apòstol Maties.

Segons la tradició, la seva sepultura hi és a la Catedral de Sant Mateu de Salern (Campània, Itàlia). La llegenda diu que el seu cos va ser trobat a Capaccio el 954 i portades a Salern; van instal·lar-se a la cripta de la catedral el 1081. La cripta va ser transformada entre el 1600 i el 1616 per Domenico i Giulio Cesare Fontana, en estil barroc.
La seva festa és avui, 21 de setembre segons l'Església Catòlica Romana. però els ortodoxos la celebren el  16 de setembre.
Els artistes representem a Mateu amb un evangeli  i unes balances de pesar or. Com a símbol té un home  o un àngel.

diumenge, 20 de setembre de 2015

LA MERCÈ, UNA HISTÓRIA DE PIRATES QUE COMENÇA AL SEGLE XIII

L'any 1218 van passar moltes coses, com ara que es va fundar la Universitat de Salamanca o que en Gengis Kan va envair Corea, però hi ha d'altres esdeveniments que no són tan llunyans com ens podríem pensar.
Per exemple, Sant Pere Nolasc va fundar l'ordre de Santa Maria de la Mercè. 
En Pere Nolasc aleshores era un mercader: comprava i venia mercaderies vàries. Un dia d'aquest any 1218, va rebre una aparició de la Mare de Déu que li va fer un encàrrec: havia de fundar una ordre de frares que es dediqués a rescatar a les persones que els pirates sarraïns segrestaven.
Els frares, anomenats "Mercedaris" feien les tres promeses típiques d'un frare 
(pobresa, castedat i obediència) però a més hi juraven una quarta cosa: si no podien comprar un cristià segrestat per un sarraí es canviaven per ell. D'aquesta manera, a més d'alliberar a una persona, podien predicar l'Evangeli al lloc a on eren portats com esclaus.
L'any 1.265 es va fundar una ordre femenina de monges mercedàries

dijous, 17 de setembre de 2015

PROBLEMES?

Si un problema té solució, no cal preocupar-se. 
Si no té solució, preocupar-se no serveix de res.


dilluns, 14 de setembre de 2015

OSTRES! LA SANTA CREU

El començament del curs ens distreu del fet que avui se celebra l'exaltació de la Santa Creu.

La festa ens recorda que Santa Helena, la mare de l'emperador Constantí, va trobar a Jerusalem la creu on Jesús va ser executat. Aquest fet va tenir lloc l'any 320.

Com moltes relíquies la Creu on va morir Jesús va ser desitjada per molts poderosos i va córrer moltes aventures. Per exemple, el rei Cosroas de Pèrsia se la va portar al seu país, i anys després Heracli la va tornar a Jerusalem, a on encara hi és el dia d'avui.

Ah! I a altres llocs, perquè de la creu hi ha escampats alguns trossos: per exemple, aquí a Espanya, a Liébana (Cantabria) al Monestir de Sant Toribi hi ha un fragment


La creu, un instrument de tortura, no va ser adoptat com a símbol dels cristians de bon començament. Tothom la rebutjava, i tots la rebutgem, perquè parla de dolor i a cap persona li agrada patir.

Què simbolitza, doncs? Per què la tenim a la paret de casa o fins i tot la portem com un collaret?

La creu ens recorda que el sofriment no ha desaparegut, ens fa solidaris amb els que pateixen, ens fa créixer i madurar. Tots nosaltres convivim amb el patiment, d'una manera o d'altra. Pot ser conseqüència de la pèrdua d’algú que estimem, d'una malaltia, d'una tasca que hem de fer i no ens agrada... Tantes coses!! Però tot això que ens passa ens fa millorar com a persones.

Un petit conte ens explica bé aquest misteri.


Una vegada hi havia un parell d'ostres que vivien plegades. Un dia una es va queixar: li feia molt de mal la panxa. La seva companya en sentir-la plorar de dolor va dir:

"Quina sort la meva, que estic ben sana i res no em fa mal"

Però un cranc que hi passava li va respondre:

Que n'ets de bleda! No veus que la teva amiga porta a la panxa una perla i que tu estàs tota buida?"

EL PRIMER DIA DE CLASSE...












dimarts, 8 de setembre de 2015

LA MARE DE DÉU DE NÚRIA


Molts noms de noia deriven del llocs a on és adorada la Verge Maria. Avui celebrem el sant de moltes noies que en realitat es diuen "Maria" i moltes no ho saben.
Avui és la festa de la Mare de Déu de Núria. Aquesta Mare de Déu és una talla que hi ha a la Vall de Núria, municipi de Queralbs (Ripollès). 
La Mare de Déu de Núria és la patrona principal de la diòcesi d'Urgell juntament amb Sant Ermengol d'Urgell i també patrona del Pirineu català.
La imatge de la Mare de Déu de Núria que avui en dia es venera és una talla datada del segle XII o XIII. Es tracta. per tant, d'una talla en fusta d'estil romànic.

A la vall de Núria hi ha moltres tradicions religioses que venen de molt antic, fins i tot són d'origen precristià.
Possiblemet tot va començar amb un megalit de color blanc  que antigament hi havia a la vall. Les creences populars precristianes afirmaven que les dones que volien tenir un fill havien de fregar el seu cos a aquella pedra. Passat el temps aquesta pedra es va treure i en el seu loc van posar la Creu de Sant Gil, i que va passar a fer les funcions d'altar a la capella dedicada al sant. La gran afluència de parelles sense descendència va obligar a protegir la pedra amb un tancat. Aleshores, va néixer el costum de ficar el cap a l'olla i tocar la campana de Sant Gil, costum que es manté fins als nostres dies. És tradició que quan algú demana a la Mare de Déu de Núria el desig de tenir un fill, si aquest es concedeix i és nen, se l'ha de batejar amb el nom de Gil i si és nena amb el nom de Núria. 

La imatge de la Mare de Déu és una talla romànica de fusta de noguera policromada (pintada de molts colors), datada del segle XII. Maria té alguns trets que la fan propera, com els cabells i les orelles al descobert, el mantellet de pastora i el gest d'agafar l'infant amb les dues mans. El Nen Jesús, assegut al genoll esquerre, vesteix com la Mare i no te sabates. L'infant beneeix amb la mà dreta, mentre que amb l'esquerra sosté un llibret damunt el genoll. 

Segons la tradició, Sant Gil, nascut a Atenes i nomenat bisbe de Nimes, esculpí la imatge de la Mare de Déu quan feia vida d'ermità a Núria entre els anys 700 i 703. Feia sonar la campana per convocar els pastors de l'entorn, quan hi arribaben els hi parlava de Déu, explicava l'Evangeli, davant la creu que ell mateix havia esculpit, i també els distribuïa menjar que cuinava en una olla. Però va haver una gran persecució religiosa i  Sant Gil fugí per sempre, després d'haver amagat la Creu, la Campana i l'Olla.

L'any 1072 un home anomenat Amadeu va venir des de Dalmàcia a la recerca d'unes relíquies de Maria amb les qeu havia sommiat. Uns pastors que coneixien la tradició de Sant Gil el van ajudar a aixecar una capella. Després es va anar.
L'any 1079  un brau va colpejar una paret, i va descobrir la imatge juntament amb la Creu, la Campana i l'Olla.

Durant l'edat mitjana, es va construir un hospital o alberg per allotjar als pelegrins. D'això en dóna constància la butlla de l'any 1162, del papa Alexandre III, que parla d'una Domus Hospitalis S Mariae de Annúria, documentació on apareix per primer cop el nom Annuria, situada al costat de la capella i també el mateix papa institueix el dia 8 de setembre com a dia de la Mare de Déu. 
L'origen de la paraula "Annuria" és misteriós. Alguns pensen que deriva de l'arrel basca ur, (aigua). Altres creuen que podria venir de l'àrab, del mot an-nuriyah, (llumeneta), que podria tenir alguna relació amb la tradició de la troballa de la imatge de la Verge, assenyalada per una petita llum, justament.

El terratrèmol de Catalunya de 1428 va destruir Domus hospitalis i la capella. Es van fer varies reconstrucciós des de l'any 1449 fins a l'any 1889, que fou posada la primera pedra del actual santuari de Vall de Núria (obra de l'arquitecte Calixte Freixa).

Durant segles el santuari de Núria ha estat un important centre de pelegrinatge, i es conserva molt bé el famós i atractiu camí dels pelegrins des de Ribes de Fresser.
Com a curiositat política podem dir que l'any 1931, a l'habitació número 202 de l'hotel, es va redactar el que seria l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que va quedar ratificat a les urnes el 2 d'agost de 1931 i aprovat per les Corts Generals el 9 de setembre de 1932.
El 22 de juliol de 1936, poc després d'esclatar la Guerra Civil Espanyola, el rector de la parròquia va fugir cap a França emportant-se la imatge de la verge. La volia salvar de la crema d'objectes religiosos que alguns estaven fent. La imatge va acabar a Suïssa on va estar amagada fins al 1941, any en què va retornar a la vall.
Però les seves aventures no havien acabat: El 7 de juliol de 1967, la imatge de la Mare de Déu va ser 'segrestada' per un grup de joves catalans autodenominat 'Almogàvers' per impedir que el règim franquista celebrés els actes de coronació de la Mare de Déu, prevista per al dia 13 del mateix mes de juliol. Els autors de la sostracció també reclamaven el retorn de l'abat de Montserrat Aureli Maria Escarré i Jané de l'exili; el lliure nomenament per l'església de bisbes autòctons de Catalunya i la dimissió de Marcelo González Martín, bisbe de Barcelona nascut a Valladolid, en el marc de la campanya Volem bisbes catalans!. La talla romànica va estar desapareguda entre els anys 1967 i 1972, durant els quals va ser guardada primer en una masia de Vallgorguina i posteriorment en un pis de Barcelona. El retorn es realitzà el 28 de gener de 1972 coincidint amb la presa de possessió de Narcís Jubany i Arnau com a arquebisbe de Barcelona en substitució de Marcelo González, amb la mediació de Josep Benet i Morell



dilluns, 7 de setembre de 2015

AL MÓN DEL REVÉS


AVUI ÉS SANTA JUDITH

Si coneixes noies que es diguin Judith, avui és el seu sant. Però també pots felicitar a les  Ivette, Ivetta o Jutta, i fins i tot a les Anada per que són variants del mateix nom.

A més del 7 de setembre hi ha altres dades de celebració per que trobem unes quantes santes i beates dites Judith.

Santa Judit, heroïna de l'Antic Testament.
24 de març, 7 de setembre i 30 de desembre (si ets de l'Església ortodoxa)
Aquesta dona va defensar la llibertat i religió del seu poble contra el general Holofernes que sabia que el poble jueu quan era fidel a Déu, era invencible per la seva unió i valentia (ja aleshores es sabia que dóna molt de poder sobre un ésser humà el·liminar  les seves creences).
Holofernes va assetjar la ciutat per matar els jueus de fam i de set. El sacerdot Ozies  va respondre: "Esperin cinc dies i en aquest termini decidirem què hem de fer". 
Davant d'això es va presentar Judith, una vídua jove i bella, i va dir: "Déu ens està provant però no ens ha abandonat. Aquesta nit sortiré de la ciutat i després Déu farà per la meva mà alguna cosa que ara no els puc explicar ". 
Va demanar fortalesa i benedicció a Déu i va ser recolzada pels caps i sacerdot, que li van dir: "Vés-te'n en pau i que el Senyor et protegeixi i et guiï".
Judith es va posar ben mudada i se'n va anar al campament enemic, dient als sentinelles que fugia  per entrevistar-se amb Holofernes. Aquest la va veure i va caure enamorat davant seu i va manar fer una gran festa en la qual es va emborratxar. Una vegada que es va quedar sol amb ella, Judith el va matar.
Quan això es va saber, els enemics dels jueus es van debilitar i van deixar el setge.  A sota un detall d' un quadre de Caravaggio

Beata Judit de Niederaltaich. Juny 29 i 25 d'octubre (translació de les relíquies).
Va viure al segle XI.
La llegenda diu que era una princesa bretona, que després d'enviudar, va fer un pelegrinatge a Terra Santa, i en tornar va trobar pel camí a la seva cosina Salomé malalta de lepra. Ambdues es van recloure en una ermita amb una cel·la solitària prop de Niederalteich. Allà Judith va cuidar de Salomé mentre es dedicaven a l'oració i la penitència. 
Al segle XII les relíquies de totes dues van ser traslladades a l'església parroquial.

Santa Jutta de Sponheim benedictina.
22 de gener i 22 de desembre.
Va néixer el 1090 en Sponheim i als 16 anys es va recloure en una cel·la solitària prop d'un monestir fundat per Sant Disibodo (8 de setembre). Amb el temps, va passar al monestir, i se li va confiar l'educació de les joves nobles de la regió. Entre les primeres, va tenir com discipula de la gran Santa Hildegarda (17 de setembre). Va morir el 22 desembre 1136 i va ser substituïda com a Mestra per Hildegarda. En 1180 Hildegarda va escriure una biografia de Jutta, on esmenta el seu gran saber i cultura, així com miracles ocorreguts a la tomba.

Beata Judit de Ringelheim, abadessa. 
13 de març.
Va viure al segle XI i va ser germana de Sant Bernward de Hildesheim, bisbe (20 de novembre). Va ser abadessa del monestir de Ringelheim, que va ser fundat per ambdós en 1021. 


Santa Jutta de Sangerhausen, vídua, eremita i mística.
5 i 12 de maig.
Va néixer a Sangerhausen, Turíngia, al voltant de 1220. En 1235 es va casar amb un cortesà del Landgrave de Turingia. De casada va continuar la vida piadosa i caritativa que havia tingut fins llavors. El seu marit va morir en un pelegrinatge a Terra Santa, i llavors la dedicació a Déu va ser plena: Tenia grans estones de pregària i penitències. Feia nombroses obres de caritat, visitava malalts i pobres. Va fundar un hospital per al qual va escriure un important reglament sobre horaris, costums, higiene, normes de salubritat. 
La regla té un parell de curiositats: 
L'hospital seria dirigit per un malalt menys greu, elegit entre tots els malalts. 
Els malalts menys afectats havien d'atendre als més greus i moribunds. 
També va fundar un grup dones per atendre l'hospital. Aquest model de Jutta ho va prendre Santa Isabel d'Hongria (17 de novembre) per als seus hospitals i obres de caritat. 
Se li diu "La pelegrina de Déu", "La germana dels pobres i dels malalts", "La captaire d'amor". 
És patrona de Prússia i de Kulmerland.


LA RELIGIÓ A L'ESCOLA


Moltes vegades tendim a confondre la classe de religió, que es fa a l´escola, amb la catequesi de la parròquia, però son dues realitats ben diferents. 
Mentre la catequesi pretèn incorporar als catecúmens a l´esglèsia i comporta per tant la transmissió de la fe, la classe de religió informa als alumnes sobre el fet religiós i dóna a conèixer els seus aspectes culturals i socials més importants, les anomenades arrels judeo-cristianes de la nostra societat occidental. 

Per a possar un exemple, podrien dir que si jo anés a viure a la Xina voldria que els meus fills coneguèssin tots els aspectes de la societat xinesa relacionats amb el budisme, encara que no tinguès cap interès en que participessin el culte, adoptessin la forma de viure o les creences budistes. 

Per això no es precís que els nens que opten per fer religió procedeixin de famílies cristianes practicants, és més, fins i tot poden profesar unes altres religions. 

A la classe de religió aprendran a comprendre millor el món en que viuen i molts dels seus aspectes culturals, històrics, artístics i fins i tot filosòfics. 

Per contra els nens que es preparen per a la comunió o volen integrar-se a les comunitats cristianes del poble tenen a la seva disposició les catequesis parroquials, que abarquen moltes edats.